Somni

Em desperto amb la necessitat d'agafar paper i llapis. Tal com em va dir una vegada un psicòleg la millor manera de recordar els somnis és apuntar-los en un paper de bon matí en el just moment en el qual obrim els ulls després del descans nocturn. No puc apuntar-ho i potser algun dia explicaré el perquè. En substitució a aquest senzill gest repasso mentalment el somni una i una altra vegada quan encara per la meva cara llisca horitzontalment una llàgrima que encara el temps i la temperatura corporal no han pogut assecar. Vull conservar aquest somni com minsa recompensa d'una lluita sense igual que mantinc des de fa sis anys. El següent recurs per la seva contenció és explicar-li el somni a qui comparteix llit amb mi. Una llàgrima es desprèn del seu ull dret i es junta i s’afegeix a la meva que encara no ha finalitzat el seu recorregut.
Aquesta nit he somiat amb tu, filla meva, princesa del meu regne, sobre alguna cosa impossible i aviat comprendràs perquè dic impossible. Ens trobàvem junts en la meva habitació de solter extremadament lluent. Jo estava assegut en el llit i tu enfront de mi, mirant-nos als ulls, i reclamant-te una i una altra vegada una abraçada que davant la insistència no vas trigar a concedir-me. Vaig sentir els teus braços estrenyent la meva esquena mentre jo palpava i estrenyia la teva d'una forma que gairebé ja no recordo. No era la teva una esquena de nena, era una esquena jove i vigorosa que desprenia la calor que tant anhelo. El següent que va esdevenir en el somni era la meva constant i interminable súplica d'escoltar de la teva boca dues curtes manifestacions que constantment somio despert i que avui van aparèixer de forma sol·licita mentre dormia. "Filla, digues que m'estimes", "filla, digues que te’n recordaràs sempre de mi". Repeteixo aquestes dues frases una i una altra vegada en el meu somni, tantes que es converteixen en impertinència fins al punt de reconèixer jo mateix aquesta qualitat en tanta insistència, però encara que seguim abraçats amb la necessitat de no deixar-nos escapar l'un a l'altre tu una i una altra vegada et resisteixes a pronunciar-les.
Al final escolto la teva veu que de forma solemne em diu: "vine amb mi". No se com valorar aquest regal. On vols que vagi si sempre et duc en el meu cor, si sempre estàs amb mi, en el meu pensament?. On estàs que reclames la meva presència i la meva assistència?
Em desperto veloç amb la llàgrima a mig viatge d'un incert final i amb la calidesa de la somiada abraçada intentant convertir el somni en realitat. L'evidència em duu de nou a la desesperació d'aquest infame segrest al que ens sotmet aquesta infame alineació que em converteix a mi en víctima i a tu en eina fatal d'una sentència de la impotència. No demano res que jo no doni ja que cada dia miro els teus ulls que estan enfront de mi mentre escric i et dic " t'estimo ", i ho dic cada dia perquè cada dia em recordo de tu.
Què bonic ha estat el meu somni, el millor de quants tinc. Turmentat per la teva absència sóc presa constant de l'insomni que se substitueix amb ràfegues d'estats somnolents que passegen per la semi-consciència que inspiren versos i relats, com si d'un romanticista es tractés, però sense necessitat dels efectes de l'alcohol o de substàncies al·lucinògenes. M'alimento de muses i grans follets que és en el que us heu convertit tancant el pas mental a les berrugoses bruixes que us retenen i als desmembrats capitans pirates que us custodien.

"Vine amb mi"