Mesures contra la crisis

Tinc una proposta econòmica que consistiria a regularitzar a tot aquell immigrant que pogués demostrar que disposa d'un treball remunerat en el nostre país. Amb això s'aconseguiria bàsicament afegir un major nombre de treballadors i per tant cotitzants a la Seguretat Social i augmentar la recaptació, quelcom necessari pel manteniment del sistema de pensions actual i allargar el seu termini de sosteniment. Per una altra part amb aquesta mesura també s'aconseguiria aflorar, en bona mesura, l'economia submergida i part de diner negre que actualment pugui estar incontrolat. També, tot aquell immigrant regularitzat podria obrir comptes bancaris en els bancs i caixes catalans i espanyols amb el que augmentaria l'estalvi d'aquesta part de la població que ara ha de guardar els seus estalvis en els seus domicilis davant la impossibilitat d'obrir aquests comptes sense estar regularitzat. Això comportaria controlar tot aquest capital, augmentant el negoci d'aquestes entitats, i fins i tot la possibilitat que tota aquesta població pogués accedir a crèdits, tant per a consum propi com per a les seves pròpies activitats econòmiques com l'obertura o la creació de petites empreses, etc. . També amb aquesta regularització afegiríem a tota aquesta població al sistema contributiu d'impostos pel que la riquesa del país augmentaria. És, com a mínim, alguna cosa xocant que gairebé la totalitat d'aquesta població no regularitzada disposi de targeta sanitària i en canvi no aporti a les arques de l'estat cap tipus d'impost sobre les seves rendes, exceptuant els de el seu propi consum. Des d'un punt de vista humanitari regularitzar a la població immigrant amb treball estable suposaria limitar en bona mesura els abusos per part de tercers a una població que podria ser víctima de xantatge per no tenir la seva situació regularitzada. Caldria destacar i dir d'una vegada per sempre que la majoria de la població immigrant no regularitzada i que conviu entre nosaltres s'autososté amb el seu propi treball i que molts d'ells ocupen les tasques que el treballador nacional no vol realitzar per una espècie d’aburgesament del qual la nostra societat està sent víctima. Vull dir amb això últim que no es mantenen ni de l'ajudes de l'Estat, ni de l'aire i, per suposat, ni del delicte sistemàtic i continuat. És un acte hipòcrita per part de l'Estat escandalitzar-se pels centenars de milers d'immigrants no regularitzats i no atendre a la situació real de tots ells, ja que de no poder sostenir-se econòmicament la situació podria comportar una autèntica i imprevisible desestabilització social. Hi ha qui es troba amb la impossibilitat de regularitzar a gent que treballa per a ells per una política d’immigració que en primera instància sembla desencertada, i les últimes insinuacions, més que futuribles, sobre decrets llei amb els quals puguem convertir-nos en delinqüents per facilitar treball i per tant un mitjà de subsistència a una part del món que sembla no tenir ni dret a trobar un buit en ell. Aquest discurs que fins i tot neix de la pròpia esquerra que posa en dubte alguns dels nostres nacionalismes locals i que, fins i tot, sense vergonya s'atreveixen a declarar-se "ciutadans del món", sembla que exclogui a determinada gent de forma deliberada, amb el discurs demagògic que lleva les oportunitats als originaris del propi país pel que curiosament cau en una altra espècie de nacionalisme igual de ranci que qualsevol altre que sigui excloent.