Sublim

Sublim, aquest adjectiu ho qualifica de la millor manera. Ja que no vam poder acudir tots a Verges TV3 va realitzar un acte d'històrica justícia retransmetent íntegrament i sense talls publicitaris el més que presumible últim concert de Lluís Llach. En un temps, en el qual vivim, en el qual proliferen cantants com xampinyons que suposadament arriben a grans èxits repetint fins al fàstic la mateixa frase de una cançó, abandona els escenaris algú que, a part de cantar i compondre cançons, a molts ens ha musicat pràcticament tota la nostra vida. Això, al marge de convertir-se en la veu de la consciència d'aquells que pretenen vendre'ns antiquades bicicletes per potents i innovadores motocicletes, també ha servit per a recordar-nos d'on venim, qui som i a on volem anar. Ja ho va dir ell en una de les seves cançons "no és això companys, no és això", de la mateixa forma que nosaltres seguirem el nostre particular "viatge a Ítaca" ell seguirà el seu, encara que molts volguéssim que no abandonés del tot el seu "cant a la llibertat" tot i que nosaltres sense la seva presència ens sentirem una mica orfes i només podem desitjar-li el mateix que ell a nosaltres amb una de les seves cançons; "que tingueu sort".
No he trobat millor il·lustració que la portada del disc "gener 1976 ". Allí, com ja ho va dir en una altra de les seves cançons un company seu de la "nova cançó", "per unes quantes hores ens vàrem sentir lliures i qui ha sentit la llibertat té més forces per viure ".

Moltes gràcies Lluís.