Companys i companyes:
Tempus fugit. Ens vem conèixer al principi de la vida i vem compartir alguns dels moments més bells de l’existència: el despertar dels sentits; la joia de la descoberta; la rauxa dels adolescents; l’escalf del foc de camp; i els anhels per un mon millor. Ara, ja molt entrats en la segona meitat de la vida, sabem que tot és molt diferent de com ho imaginavem. Tot i això, quan ens retrobem, encara que sigui per breus moments, tornen les bones sensacions compartides i esdevenim novament aquells infants, enamorats de la vida.
Malgrat que l’existència no s’atura i al final del camí ens espera la Dama amb la dalla, avui us proposo que revisquem algunes de les sensacions passades i obrim el cor a algunes de noves. Les civilitzacions antigues van situar llurs deus al capdemunt dels cims i bastiren en les muntanyes santuaris de fertilitat i benaurança.
Ens espera la nit màgica de l’any, la del Solstici d’Estiu, per a rendir homenatge a les forces de la natura. Proposo que ens atansem fins Circ de Gavarnie, on les aigües plàcides dels gels del Mont Perdut, s’obren camí amb violència, tot cercant el ventre de la mare terra. Els més agosarats intentarem visitar el Tailló. Els més tranquils podeu sadollar-vos amb els nins al peu de la Gran Cascada.
Caldria sortir de Barcelona el dissabte 21 ben d’hora, per atansar-nos fins Tarbes Podriem entrar a França pel Túnel de Bielsa, desprès de saludar en la llunyanyia la Peña Montañesa. Superat Tarbes, els cotxes s’enfilarien fins Lourdes i, més enllà, remuntariem la Gave de Gavarnie, fins el llogarret del mateix nom. Podriem prendre com a base l’Hotel du Marboré o l’Hotel du Circ. Gavarnie es troba a 1.370 metres.
L’endemà, diumenge 22, sortint a trenc d’alba, els més entusiastes tornariem a agafar els cotxes per pujar per carretera fins el Col des Tentes (2.200 metres), prop del Port de Bujaruelo. A partir d’allí començariem a caminar, sense oblidar-nos dels ganyips, el crampons i el piolet. Qui no en tingui, no es preocupi. Es poden llogar. No és difícil de fer-los servir i només els portem per precaució. De fet, el cim es pot fer sense equip tècnic, però portar-lo és sempre una garantia. Després d’1 hora i tres quarts, arribarem al Refugi de Serradets, que es troba a 2.587 metres. El refugi permet que si algú no es troba bé o ho veu massa feixuc, pugui esperar la resta confortablement fent un café amb llet, una clara o un moix. Des de Sarradets en mitja hora es puja a la Bretxa de Roland (2.807 metres), on canviem de vessant i passem a l’aragonesa. Poc a poc, anem guanyant alçada i en hora i mitja som a dalt del Tailló (3.144 metres). Hom el té pel 3.000 més asequible del Pirineu. És per tant, una oportunitat única per gaudir de l’experiència de pujar a un d’aquests cims màgics. Crec que la força que vaig trobar en el meu primer 3.000, el Mulleres, m’ha acompanyat tota la vida. Malgrat la prohibició mèdica i la coixera, no em resisteixo a no tornar a intentar-ho.
Qui no vulgui pujar al Tailló, té la possibilitat d’anar des de Gavarnie fins al peu del Circ i la Gran Cascada en una hora. Si això encara és massa, s’hi lloguen ases, que t’hi porten. A primera hora de la tarda, els dos grups podem tornar-nos a aplegar. Si algú dels que ha fet cim, ha de marxar cap a Barcelona, calculo que als voltants de les quatre/cinc, podrà iniciar el retorn amb cotxe.
El dia 23 podriem atansar-nos fins la ciutat de Pau, plaça forta de l País Basc francès i pàtria de l’hugonot convertir al catolicisme, Enric IV. Palaus, castells, formatgeries i llibreries tapissen la ciutat. Segurament ens podrem prendre uns bons vins per honorar la maduresa de l’astre rei. Mirant que els gendarmes no ens aturin, tornarem a enfilar Gavarnie. L’endemà tocaria retornar, pel mateix camí o per la Vall d’Aran o la de Foix.
Que el cicle de la vida que recomeça amb el Solstici ens sigui propici!. Que la força dels cims encomani els esperits!. Que la passió de l’esforç amari els cossos! Que els nostres fills puguin conèixer la lliçó de la vida salvatge! La natura no enganya.
Jordi
Tempus fugit. Ens vem conèixer al principi de la vida i vem compartir alguns dels moments més bells de l’existència: el despertar dels sentits; la joia de la descoberta; la rauxa dels adolescents; l’escalf del foc de camp; i els anhels per un mon millor. Ara, ja molt entrats en la segona meitat de la vida, sabem que tot és molt diferent de com ho imaginavem. Tot i això, quan ens retrobem, encara que sigui per breus moments, tornen les bones sensacions compartides i esdevenim novament aquells infants, enamorats de la vida.
Malgrat que l’existència no s’atura i al final del camí ens espera la Dama amb la dalla, avui us proposo que revisquem algunes de les sensacions passades i obrim el cor a algunes de noves. Les civilitzacions antigues van situar llurs deus al capdemunt dels cims i bastiren en les muntanyes santuaris de fertilitat i benaurança.
Ens espera la nit màgica de l’any, la del Solstici d’Estiu, per a rendir homenatge a les forces de la natura. Proposo que ens atansem fins Circ de Gavarnie, on les aigües plàcides dels gels del Mont Perdut, s’obren camí amb violència, tot cercant el ventre de la mare terra. Els més agosarats intentarem visitar el Tailló. Els més tranquils podeu sadollar-vos amb els nins al peu de la Gran Cascada.
Caldria sortir de Barcelona el dissabte 21 ben d’hora, per atansar-nos fins Tarbes Podriem entrar a França pel Túnel de Bielsa, desprès de saludar en la llunyanyia la Peña Montañesa. Superat Tarbes, els cotxes s’enfilarien fins Lourdes i, més enllà, remuntariem la Gave de Gavarnie, fins el llogarret del mateix nom. Podriem prendre com a base l’Hotel du Marboré o l’Hotel du Circ. Gavarnie es troba a 1.370 metres.
L’endemà, diumenge 22, sortint a trenc d’alba, els més entusiastes tornariem a agafar els cotxes per pujar per carretera fins el Col des Tentes (2.200 metres), prop del Port de Bujaruelo. A partir d’allí començariem a caminar, sense oblidar-nos dels ganyips, el crampons i el piolet. Qui no en tingui, no es preocupi. Es poden llogar. No és difícil de fer-los servir i només els portem per precaució. De fet, el cim es pot fer sense equip tècnic, però portar-lo és sempre una garantia. Després d’1 hora i tres quarts, arribarem al Refugi de Serradets, que es troba a 2.587 metres. El refugi permet que si algú no es troba bé o ho veu massa feixuc, pugui esperar la resta confortablement fent un café amb llet, una clara o un moix. Des de Sarradets en mitja hora es puja a la Bretxa de Roland (2.807 metres), on canviem de vessant i passem a l’aragonesa. Poc a poc, anem guanyant alçada i en hora i mitja som a dalt del Tailló (3.144 metres). Hom el té pel 3.000 més asequible del Pirineu. És per tant, una oportunitat única per gaudir de l’experiència de pujar a un d’aquests cims màgics. Crec que la força que vaig trobar en el meu primer 3.000, el Mulleres, m’ha acompanyat tota la vida. Malgrat la prohibició mèdica i la coixera, no em resisteixo a no tornar a intentar-ho.
Qui no vulgui pujar al Tailló, té la possibilitat d’anar des de Gavarnie fins al peu del Circ i la Gran Cascada en una hora. Si això encara és massa, s’hi lloguen ases, que t’hi porten. A primera hora de la tarda, els dos grups podem tornar-nos a aplegar. Si algú dels que ha fet cim, ha de marxar cap a Barcelona, calculo que als voltants de les quatre/cinc, podrà iniciar el retorn amb cotxe.
El dia 23 podriem atansar-nos fins la ciutat de Pau, plaça forta de l País Basc francès i pàtria de l’hugonot convertir al catolicisme, Enric IV. Palaus, castells, formatgeries i llibreries tapissen la ciutat. Segurament ens podrem prendre uns bons vins per honorar la maduresa de l’astre rei. Mirant que els gendarmes no ens aturin, tornarem a enfilar Gavarnie. L’endemà tocaria retornar, pel mateix camí o per la Vall d’Aran o la de Foix.
Que el cicle de la vida que recomeça amb el Solstici ens sigui propici!. Que la força dels cims encomani els esperits!. Que la passió de l’esforç amari els cossos! Que els nostres fills puguin conèixer la lliçó de la vida salvatge! La natura no enganya.
Jordi
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada